Història

Introducció històrica

El poble de la Palma de Cervelló està situat enmig de la vall de Rafamans, dins la comarca del Baix Llobregat, a uns 17 km a l’oest de Barcelona.

El poble de la Palma es va fundar l’any 1553 amb només 7 cases i llavors s’anomenava Sant Pere de la Palma, però depenia eclesiàsticament de la parròquia de Cervelló. Al segle XIV el bisbe de Barcelona va dividir els termes de Cervelló i la Palma.

L’any 1937 la Generalitat de Catalunya va decretar la segregació del terme de la Palma, però després de la Guerra Civil, el poble va tornar a esdevenir municipi de Cervelló. Recentment, l’any 1998 i promogut per la Comissió per a la Segregació, amb el suport de la majoria dels habitants, s’aconsegueix que la Generalitat en decreti la independència respecte de Cervelló.

Dades del cens

Segons es dedueix de les dades extretes en el primer volum del Fogatge de 1553, aquell any Cervelló comptava amb 17 cases i la Palma (esmentada amb el nom de Sant Pere de la Palma) comptava amb 7 cases i, per tant, amb unes 35 persones. El poble de la Palma té una extensió total de 5,47 Km², comptant, també amb la Urbanització de Can Vidal.

El cens actualitat a 31 de desembre de 2022 és d'una població de 3.047 habitants. (1.562 dones/1485 homes) (+de 65 anys: 335 dones/259 homes) (Menys de 18 anys: 272 dones/251 homes)

L'Església de Santa Maria de la Palma

La fundació de l'església de Santa Maria de La Palma fou motivada pels monjos del Priorat de Sant Ponç. Segons la historiadora Monserrat Pagès i Paretas, l'entorn de Sant Joan de l'Erm estigué ens mans de les monges benedictines de Sant Pere de les Puelles l'any 945 per la donació de la comtessa Riquilda, muller del comte Sunyer.

La primera menció del topònim de La Palma s'esdevé l'any 964 per la deixa d'unes terres que posseïa la Sra. Lodelle i els seus fills al monestir de Sant Cugat.

Segons s'esmenta a la Carta de Consagració de l'Església de Sant Esteve de Cervelló, l'any 1231 a La Palma ja hi havia una capella anomenada Santa Maria i depenent de la de Cervelló. Aquest escrit menciona que la capella de la Palma rebia mitja quartera d'oli per a les llànties d'un mas conegut amb el nom de Vallbovera, així com de tots els altres masos de "La vall de Palma".

L'any 1324, el Bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, dividí els termes de la parròquia de Cervelló i de La Palma instituint-hi un rector propi a cadascuna.

A conseqüència d'aquesta divisió de termes d'ambdues parròquies, s'entaulà una forta discussió que acabà amb litigi entre els dos rectors. Probablement, el capella de La Palma volia fer servir els seus drets damunt el territori que li havien designat, i el de Cervelló no devia voler renunciar als delmes i prerrogatives que fins aleshores l'havien precedit.

Finalment, el mateix Bisbe, o bé el Canonge Berenguer Durban, va dictar sentència contra el rector de la Palma i a favor del rector de Cervelló. L'esmentada sentència no va convèncer al rector de la Palma qui, segons escrits conservats, va apel·lar davant la Santa Seu Apostòlica sense èxit.

Per tant, no és fins a l'any 1867-1868 que l'Església de Santa Maria de la Palma fou independent de la de Cervelló i pogué tenir rector propi, mossèn Josep Sans.