El Municipi

El municipi

El municipi de la Palma de Cervelló forma part de la comarca del Baix Llobregat, al partit judicial administratiu de Sant Feliu de Llobregat, i té una extensió de 5,47 km² . La Palma es va escindir com a municipi independent de Cervelló l’any 1998, tot i que ja ho havia estat entre els anys 1937 i 1939. El terme limita amb el de Cervelló (S i E), amb Pallejà (N) i amb Corbera de Llobregat (NW i W) (AAVV, 1991).

El municipi està situat al marge dret del Llobregat, a les estribacions septentrionals i més orientals de la Serra d’Ordal, part de la qual –fora del terme de La Palma- pertany al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). El terme municipal ressegueix el curs de la riera de Rafamans, o de la Palma, que, en sortir del terme, desemboca a la riera de Cervelló, tributària del Llobregat.

Principalment, hi podem distingir tres grans unitats paisatgístiques: la zona de muntanya forestal, l’entorn de la riera i els espais urbanitzats.
La zona de muntanya forestal està integrada per dos vessants, que drenen cap a la riera de Rafamans. Un d’ells està orientat cap al nord i està situat al marge dret de la riera; l’altre està orientat al sud, i està delimitat, a la part alta, per les cingleres de Pallejà. La riera de Rafamans i el seu entorn constitueixen l’eix vertebrador del municipi.
Els espais urbanitzats corresponen al nucli de la Palma, a la urbanització de Can Vidal i al polígon industrial de Can Mascaró. En nucli antic de la Palma, que actualment es troba unit amb el de Ca n’Iglésies, ha crescut al marge esquerre de la riera, i s’enfila fins al peu de les cingleres de Pallejà. La urbanització de Can Vidal i el polígon industrial se situen al marge dret de la riera, aigües avall del nucli.

Clima

El municipi de la Palma del Cervelló es troba enclavat a la regió mediterrània, i està afectat per un clima general de tipus xeròtic o mediterrani, caracteritzat per la manca d’un període hivernal intensament fred i l’existència d’un prolongat període estival eixut (La Vola, 2002, 16). El municipi gaudeix també d’una certa influència marítima, amb poca oscil·lació tèrmica i un cert grau d’humitat, encara que l’heterogeneïtat fisiogràfica determina diferències de temperatura i humitat acusades, per exemple entre la zona d’obaga i de solell

Vegetació i xarxa hidrogràfica

Pel que fa a l’ocupació del sòl, el bosc i el matollar predominen a gran part del territori municipal. El sòl improductiu artificial –la zona ocupada per edificacions, carreteres, pedreres, etc.–, és la segona categoria més important. Si bé l’ús agrícola havia estat dominant fins a principis de segle, s’ha anat abandonant i les vessants on es conreava la vinya avui són sòl urbà i espais forestals. Les antigues marjades encara s’intueixen enmig dels boscos. En comparació amb la resta de la comarca, a La Palma l’ocupació forestal és superior i la de conreus, molt inferior.

El terme municipal de la Palma s’estén a tots dos marges de la riera de Rafamans, o de la Palma, que constitueixen l’element vertebrador del municipi. Uns petits torrents temporals drenen els dos vessants. Els del marge esquerre, on hi ha el nucli urbà, s’han anat soterrant, a mesura que el sòl s’ha urbanitzat; és el cas del torrent Descabellat, per exemple. Els del marge dret es mantenen en estat més inalterat. La riera de Rafamans neix a les estribacions de la Serra d’Ordal, quan la riera de Les Planes rep les aigües de petites torrenteres que baixen de les Muntanyetes de Can Rigol. Després de recórrer 9 km conflueix amb la riera de Cervelló, la qual desemboca al Llobregat. L’entorn de la riera es troba en bon estat de conservació; hi ha vegetació arbòria i arbustiva, també es poden veure canyissars. La vegetació, però, de ribera és escassa.
A mesura que la riera s’endinsa en el municipi, l’antropització de l’entorn hi és més present, en canvi, el marge dret manté connexió amb el vessant muntanyenc humit.
Passat el nucli urbà, la riera discorre al sud del Pla de Sant Joan, encaixada entre dos marges abruptes, especialment el dret, a dalt del qual hi ha el polígon de Can Mascaró. L’estat de l’aigua empitjora a causa dels abocaments que rep del polígon industrial.
Entorn de la riera trobem la pineda humida de pi blanc en zones poc alterades o sense sotabosc. Presenta peus d’alzina, roure, marfull i llorer.

La pineda de pi blanc amb sotabosc d’alzinar constitueix un estadi de successió avançat cap a l’alzinar mediterrani típic. Presenta diferents estrats: capçada de pi blanc, capçada d’alzines i sotabosc típic d’alzinar i lianes. S’aprecia que la successió avança, ja que es troben pins morts i secs, de manera que l’alzina va guanyant terreny progressivament. Segurament, l’origen d’aquest tipus de vegetació es troba en l’abandonament dels conreus de vinyes en feixes durant els anys quaranta. Encara es poden apreciar les feixes i restes de murs de pedra.
La pineda xeròfita de pi blanc es troba en zones amb més insolació i amb poc sòl. Es troba sotabosc d’alzinar sec, entre altres llentiscles, algun bruc, esparregueres, i fins i tot algun peu d’alzina. També s’hi troba el margalló, l’única palmera europea. Trobem la presència d’un estrat de matolls molt dens, amb peus d’alzina de rebrot, brucs i estepes.
Pel que fa a les aigües subterrànies, sabem que existeixen dos aqüífers; un d’ells vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l’altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d’uns 70 m de gruix.
El municipi de la Palma és ric en fonts i surgències, que antigament eren els motius d’excursions i caminades. Avui en dia, algunes han minvat de cabal, però moltes segueixen rajant. La majoria de les fonts del terme estan senyalitzades com a “no potables”, malgrat que no hi ha evidències de contaminació.

Fauna

La fauna dels ambients forestals està molt condicionada pel grau d’humitat i pel tipus de bosc. S’han diferenciat dos ambients diferents, el vessant humit i les cingleres de Pallejà, que són els espais boscosos menys alterats del terme municipal.

Prop de la riera podem trobar diferents espècies d’ocells; la que es troba al llarg de l’ecosistema fluvial, i la que s’hi troba esporàdicament. Entre els primers tipus hi ha els ocells que hi van a beure i a remullar-se, i els que són pròpiament de ribera, com el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Durant les nits de primavera es pot sentir el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i, durant tot l’any, s’hi senten la cuereta blanca (Motacilla alba), la torrentera (Motacilla cinerea), el cargolet (Troglodytes troglodytes) i el pardal de bardissa (Prunella modularis).
En àrees més localitzades hi podem trobar altres aus. D’aquesta manera, al tram alt, prop de Can Via, hi ha oriol (Oriolus oriolus), polla d’aigua (Gallinula chloropus) i, sovint podem veure, alguna becada (Scolopax rusticola) hivernant. Als voltants de la font del Marge, s’hi troben junts els rascló (Rallus aquaticus) i la polla d’aigua. Prop de Can Mascaró, aigües avall del nucli, es pot sentir la xivita (Tringa ochropus) i veure alguna parella d’ànecs coll-verd. A l’estiu s’hi troba l’oriol que nidifica a la part alta dels arbres més grans i, a l’hivern, s’hi estableix una colònia de durbecs (Coccothraustes coccothraustes). L’ocell més representatiu que podem trobar per les cingleres de Pallejà és la merla blava (Monticola solitarius). També s’hi ha trobat nius del duc (Bubo bubo). D’altra banda, com a rapinyaire més habitual, hi ha el xoriguer (Falco tinnunculus). El picot verd (Picus virdis) es deixa veure a prop d’un bosc cremat. Per tots aquests indrets es poden veure algunes àguiles (Buteo buteo).

Pel que fa als mamífers, s’han estudiat i interpretat les seves petjades i excrements per a conèixer-los. D’aquesta manera, podem saber que baixen a beure a la riera toixons (Meles meles), porcs senglars (Sus scrofa) i guineus (Vulpes vulpes). Sovint es troben alguns animals morts a les immediacions de la riera, que s’acosten a la riera esporàdicament: genetes (Genetta genetta), fagina (Martes foina), mostela (Mustela nivalis). També s’hi troben eriçons (Erinaceus europaeus) i rates (Rattus sp.).
Els rèptils són fàcils de veure per aquesta zona; la serp d’aigua (Natrix maura), la de collaret (Natrix natrix) i el vidriol (Anguis fragilis). Entre els amfibis, es troben la salamandra (Salamandra salamandra) i la granota verda (Rana perezzi). Pel voltant dels horts, se senten tòtils (Alytes obstetricans). Cal també destacar l’existència de la tortuga de riera (Mauremis leprosa).

Darrera actualització: 29.05.2024 | 11:32